Qu’èra vielh Mulat Barba, eth pastor paisan deras montanhas d’Estaubèr, quan vi aparéisher luenh, capvath era plana, un gran brum arroi.
- Signe deths temps ! Que serà guèrra; ce’s digó !
E qu’estè guèrra.
Sèt deths hilhs que i partín, e sheis deths hilhs non tornèn.
D’ara enlà, vielh que’s hi Mulat Barba. De mes en mes vielh de mes en mes cèc.
Ens uelhs, sonque neit e negror e vielhèr. Mila ans mensh ua dia a tralhar aqueste país que s’anavan apagar lèu.
Mila ans mensh ua dia quan lo desvelhè ua aulor estranha entre picas e puntas. Ua aulor de fresc. Ua aulor de blanc. Ua aulor nava.
- Pair ! viste, ça vietz véger : que nse cai deth cèu sau d’Espanha.
- Non d’ei sau açò hilh ! non d’ei sau ! que d’ei nèu. Que son arribats temps naus. Que nse cau partir d’aquera montanha. Ne i podem mes demorar. Aquerò que d’ei nèu. Nèu blanca. Nèu hereda. Nèu de temps nau. Anem, deishem!
E que’s hiquèn en camin a capvath, possant ath davant eth bestiar.
Non anè luenh Mulat Barba sus era via dera plana. Que s’ahoní d’un còp. Deishant eth sué darrèr pas gravat sus ua peira lonca deth sendèr.
Mort ena nèu fresca, eth pastor de mila ans mensh ua dia.
E qu’estèn temps naus.
E que tornè cad’an era nèu sus era montanha. E que i torna tostemps. Mès non d’ei mes eth temps deth pastor de mila ans.
Cèu arroi ! e serà guèrra ?
- Que nse cai deth cèu, sau de sang !
- Non d’ei sang ! non d’ei sang !
- Eras penas que son arrojas, eths penacles que son de cueire, eras picas que son de huec ! non d’ei sang ?
- Qui diserà ?
Uelhs esmiraglats sus un país tintat.

Vent de delà era mar carrejant sable deth desèrt. Ploja arroja en ua neit a amantar eras tèrras lassas.
- E vas tornar Mulat Barba? E nse diseràs çò qu’ei ? E d’ei signe deths temps de guèrra?
Aqueth temps on s’ic hè ua aulor auta ?
Ua aulor de canon. Ua aulor de dolor. Ua aulor vielha.
- « Holia » que’t diserèi. « Holia » un mot tròp petit tà hèr-i càber era desolacion
- E que cau partir ?
- Òc que cau deishar.
E que tornan sus eths camins eths èsters a marchar en longas coderilhas.
Ucraina, e l’as vist, tu, eth brum arroi ?
T. Pambrun
